La Festa de Sant Antoni Abat

sant_antoniLa primera festa de l’any a Betxí és la de sant Antoni Abat, que se celebra el 16(la Vespra o la Matxà) i el 17 (la Festa) de gener. És la festa del solstici d’hivern. Els orígens d’aquestes festes són molt antics; Francesc Breva i Josep Antoni Meneu, que les han estudiades, els situen, almenys, al segle XVI, encara que podrien ser anteriors. A principis del segle XVII es va fundar la Confraria de Sant Antoni de Betxí. En el seu record, l’Ajuntament honra una persona o entitat amb el títol de Clavari Major de cada any.

La muntanyeta de sant Antoni, d’uns 140 metres d’alçada i a uns 3 quilòmetres de distància del poble, és un punt que domina bona part de la Plana i part del camp de Morvedre. Aquest lloc, pel seu enclavament, va estar habitat durant un llarg període de temps fa més de 2.600 anys, com afirma l’arqueòleg Norbert Mesado. El mateix Pascual Meneu i Meneu, en 1911, va fer constar les troballes materials que hi va fer, pertanyents a l’època ibèrica. Ací es va trobar, cap a 1968, un bronze ibèric, un dels pocs que existeixen a tot el País Valencià. Durant la dominació islàmica, dalt del tossalet es va construir una ràbita fortificada, i cap al segle XVI s’hi construí l’ermita que coneixem avui en dia, en la qual ja trobem documentada la figura de l’ermità de sant Antoni. En època contemporània cal destacar que entre els anys 1919 i 1923 va ser el marc de celebració dels aplecs valencianistes animats per Vicent Tomàs i Martí.

La Festa de Sant Antoni és una de les més arrelades al llarg dels països de l’antiga Corona d’Aragó i la raó pot estar en l’arribada de pobladors de la Catalunya Vella vers el sud i les Illes, on portaren llurs costums i tradicions. Es commemora el dia de la mort del sant, el 17 de gener. Com ens explica Francesc Breva en la seua monografia Sant Antoni de Betxí,es tracta d’una celebració antiga, doncs la trobem documentada a Palestina des del segle V, on es festejava en aquesta data a l’església oriental. A l’occident arribarà aquest costum al segle VI. A València ja es celebrava al segle XIV. És una festa d’origen medieval en què es barregen la doctrina eclesiàstica amb rituals pagans. Malgrat la seua antiguitat, és una manifestació cultural viva que ha evolucionat i s’ha adaptat al context històric del moment. A Betxí en 1650 ja existia una confraria en honor a aquest sant, que seria l’encarregada d’organitzar la festa del patró del poble, mantenir el culte al sant, tindre cura de la capella del sant a l’església parroquial i mantenir en bon estat l’ermita. Aquest parer el juga ara l’Ajuntament. Tot i ser un acte religiós, més que un acte catòlic és un símbol d’identitat col·lectiva del poble de Betxí. El reconeixement de l’ermita com a patrimoni propi ens genera sentit de col·lectivitat i ens dóna cohesió com a poble.

ball_barrilEl desenvolupament de la festa el podríem resumir de la següent manera: el dia 16 de gener (la Vespra o Matxà), per la vesprada, la gent comença a aplegar-se a la plaça Major per assistir a la benedicció dels animals (la Matxà), la qual cosa denota clarament l’origen agrari de la festa per ser aquest sant el protector dels animals (encara que en les darreres dècades s’ha passat de beneir cavalleries i animals de tir a beneir animals de companyia com gossos, gats o pardalets); després comença la desfilada dels animals pels carrers del poble, amb la presència del guió de sant Antoni, portat damunt d’una atzembla, i de la colla de dolçainers i tabaleters; després s’encén la foguera ritual i es reparteixen els rotllos beneïts; per finalitzar el dia es ballen danses tradicionals, especialment el ball del barril.

El 17 de gener és el dia gran, el dia de la Festa de Sant Antoni, que se celebra anant en romeria a la muntanyeta del mateix nom, que ix de la plaça Major ben matí. En un punt determinat del camí, l’Ajuntament reparteix una coqueta de sal i oli (abans era un entrepà) i un mocador commemoratiu. Cap a les dotze del migdia es fa missa dins l’ermita i es canten els goigs, que daten de 1650; després de missa es balla a la replaça de davant l’ermita i després la gent s’escampa pels voltants de la muntanyeta per dinar. Per la vesprada, es retorna al poble. Al cap de setmana següent, es fa missa a l’església parroquial i és el poble de les Alqueries el que celebra una romeria similar a la muntanyeta.

En tant que festes patronals, és l’Ajuntament de Betxí qui les organitza. La Festa i Romeria de Sant Antoni Abat de Betxí estan declarades d’interés turístic local per la Generalitat.