⁄ ⁄ ⁄ ⁄ ⁄ ⁄ ⁄ ⁄ ⁄ ⁄ ⁄ ⁄ ⁄ ⁄ ⁄ ⁄ ⁄ ⁄ ⁄ ⁄ ⁄ ⁄ ⁄ ⁄ ⁄ ⁄ ⁄ ⁄ ⁄ ⁄ ⁄ ⁄ ⁄ ⁄ ⁄ ⁄ ⁄ ⁄ ⁄ ⁄ ⁄ ⁄ ⁄ ⁄ ⁄ ⁄ ⁄ ⁄ ⁄ ⁄ ⁄ ⁄ ⁄ ⁄ ⁄ ⁄ ⁄ ⁄ ⁄ ⁄ ⁄ ⁄ ⁄ ⁄ ⁄ ⁄ ⁄ ⁄ ⁄ ⁄ ⁄ ⁄ ⁄ ⁄ ⁄ ⁄ ⁄ ⁄ ⁄ ⁄ ⁄ ⁄ ⁄ ⁄

Article / Enric Sorribes
Tècnic de Cultura de l’Ajuntament de Betxí

Iñaki López de Aguileta defineix el patrimoni cultural com «el conjunt de béns mobles i immobles, materials i immaterials, de propietat de particulars o d’institucions o organismes públics, que tinguen un valor excepcional des del punt de vista de la història, l’art, la ciència i la cultura, i, per tant, dignes de ser conservats i coneguts per la població a través de les generacions». Seguint Joan Feliu, «el patrimoni cultural no està format necessàriament per les belles arts, pels monuments o per les antiguitats, sinó per tots aquells béns de valor artístic, històric, científic o tècnic que conformen la cultura universal».

La protecció i enriquiment dels béns que integren el patrimoni cultural constitueixen obligacions fonamentals que vinculen tots els poders públics, segons el mandat contingut en l’art. 46 de la Constitució Espanyola de 1978. En general, la intervenció de l’Administració en el patrimoni cultural és prioritària respecte a altres sectors culturals, que podrien sobreviure sense la tutela pública. El patrimoni, pel seu valor cultural, té una clara dimensió social. El seu vertader valor no està només en la seua mera existència, sinó en l’accés i gaudi per part de la població. El patrimoni, entre d’altres coses, està per ser gaudit, per fer-ne un ús social del mateix. Això ha fet que els municipis presten una especial atenció al patrimoni cultural, amb departaments, programes i partides pressupostàries específiques. Els eixos de l’acció municipal sobre el patrimoni cultural són la conservació, la difusió i la investigació. L’objectiu final de la conservació, estudi i recopilació patrimonial és el gaudi per part de la ciutadania. Aconseguir este objectiu passa per desenvolupar una bona tasca de difusió que transmeta als veïns i ocasionals visitants informació sobre els recursos disponibles, facilite la seua comprensió i motive l’apropament sense complexos al patrimoni.

El patrimoni cultural de Betxí està format per una sèrie de béns materials i immaterials que en alguns casos es troben protegits per normativa diversa. Les Normes Subsidiàries al Planejament Urbà del Municipi de Betxí protegeixen una sèrie d’immobles amb protecció integral (art. 3.4.4.2). Estes mateixes normes prohibeixen la seua demolició, i que en cas de destrucció o demolició haurà de reconstruir-se. En canvi, sí que permeten les obres de manteniment de l’estructura arquitectònica, però sempre amb el vist-i-plau de la Conselleria de Cultura. Els edificis protegits en les Normes Subsidiàries, a més d’una sèrie de panells ceràmics o porrats, són:

— L’església parroquial
— El Palau-Castell
— L’ermita de Sant Antoni
— La casa hospederia
— El Calvari
— El Molí
— El Rajolar
— L’aljub del camí de sant Antoni
— La bassa Seca
— L’aqüeducte de les Ratxines

A banda d’estos, hi ha altres edificis que són protegits d’ofici pel Decret 62/2011, de 20 de maig, del Consell, pel qual es regula el procediment de declaració i el règim de protecció dels béns de rellevància local. Tenen esta consideració aquells que posseïxen en l’àmbit comarcal o local valors històrics, artístics, arquitectònics, arqueològics, paleontològics o etnològics en grau rellevant, encara que sense la singularitat pròpia dels béns declarats d’interés cultural. Tenen esta consideració, amb caràcter general, les esglésies, els convents, els santuaris, les ermites i els ermitoris, els calvaris i els monestirs, anteriors a 1940, i les llotges i les sales comunals anteriors al segle XIX (monuments d’interés local), els nuclis històrics tradicionals, els jardins històrics d’interés local, els pous o caves de neu, o neveres, les ximeneres de tipus industrial de rajola d’abans de 1940, els antics molins de vent, les barraques de la comarca de l’Horta de València i els plafons ceràmics exteriors anteriors a 1940 (espais etnològics d’interés local), els llocs històrics d’interés local, i els espais de protecció arqueològica o paleontològica.

Així doncs, estan protegits d’ofici, encara que no es mencione en les Normes Subsidiàries, els fumerals de rajola que s’albiren en els camps de tarongers, que formaven part d’antigues sénies o pous de reg. A pesar d’açò clama l’atenció que altres immobles singulars a nivell local no estiguen protegits específicament, com és el cas del Pantà, dels poblats ibèrics del Solaig i sant Antoni, i altres zones arqueològiques (Conena, els Castellets…), el corral de Seglar, els habitatges de Pascual Meneu ubicades en el carrer Trinitat i carrer de la Comtessa de Vergara i l’era de Catalí, la Font de Traver, així com alguns immobles del casc històric de Betxí representatius de la societat agrícola tradicional del municipi.

També cal afegir el patrimoni immaterial de Betxí, entés este com el conjunt d’usos, representacions, coneixements i tècniques, juntament a objectes, aparells i espais culturals que li són propis, que les comunitats, els grups i en alguns casos els individus, reconeguen com a part integrant del seu patrimoni cultural. Ací trobaríem el calendari festiu anual, els balls (ball del barril), dites, tradicions (els llanderols), les cançons, etc.En definitiva, un patrimoni que paga la pena
protegir i conservar per a les generacions
venidores.