⁄ ⁄ ⁄ ⁄ ⁄ ⁄ ⁄ ⁄ ⁄ ⁄ ⁄ ⁄ ⁄ ⁄ ⁄ ⁄ ⁄ ⁄ ⁄ ⁄ ⁄ ⁄ ⁄ ⁄ ⁄ ⁄ ⁄ ⁄ ⁄ ⁄ ⁄ ⁄ ⁄ ⁄ ⁄ ⁄ ⁄ ⁄ ⁄ ⁄ ⁄ ⁄ ⁄ ⁄ ⁄ ⁄ ⁄ ⁄ ⁄ ⁄ ⁄ ⁄ ⁄ ⁄ ⁄ ⁄ ⁄ ⁄ ⁄ ⁄ ⁄ ⁄ ⁄ ⁄ ⁄ ⁄ ⁄ ⁄ ⁄ ⁄ ⁄ ⁄ ⁄ ⁄ ⁄ ⁄ ⁄ ⁄ ⁄ ⁄ ⁄ ⁄ ⁄ ⁄

«Els monuments arquitectònics (…) han de ser consolidats abans que reparats, reparats abans que restaurats, i evitar-hi, mitjançant els estudis necessaris, els afegits i les renovacions»
BOITO C., Comunicació al Congresso degli ingegneri ed architetti italiani (Roma, 1883) 

el fabricante de espheras
M. Amparo Sebastiá Esteve
Eduardo J. Solaz Fuster
Pasqual Herrero Vicent
Fernando Navarro Carmona
Víctor Muñoz Macián

El profund sentiment estés entre la comunitat de Betxí per a tornar a veure en vida el seu Palau-Castell després de 40 anys tancat ha convertit uns murs adormits al voltant d’uns arcs i columnes abandonades en un espai revitalitzat. Aquesta ferma voluntat ha permés que l’Ajuntament de Betxí desenvolupe les obres de la Primera Fase d’Intervenció plantejada des del Pla Director del monument. Gràcies al seu esforç i a les ajudes de diverses associacions culturals de Betxí com Noves Sendes i Amics del Palau, a patrocinis privats com la Caixa Rural de Betxí i a les subvencions de diverses institucions públiques com Diputació de Castelló i la Conselleria d’Educació, Cultura i Esport de la Generalitat Valenciana, el Palau Castell de Betxí obri de nou les seues portes.

1. El valor patrimonial del Palau-Castell de Betxí 

PALAU-CASTELL BETXI_1En la declaració del 3 de març de 1997, realitzada per la Conselleria d’Educació, Cultura i Esport, que considera el Palau-Castell de Betxí com a bé d’interés cultural amb la categoria de monument, i posteriorment en l’informe del Consell Valencià de Cultura de 23 de febrer de 2010, va quedar manifest el valor patrimonial de l’edifici, en especial, del seu magnífic claustre i la seua esplèndida portada. A més a més, erudits de la categoria de Joaquín Bérchez l’han nomenat com a un dels màxims exponents de l’arquitectura nobiliària renaixentista valenciana.

La recuperació del Palau-Castell de Betxí és en si mateixa un repte. La proposta d’intervenció ha de respondre no sols a la idoneïtat i adequació de l’actuació artístico-arquitectònica realitzada en un monument declarat bé d’interés cultural, sinó que també ha d’«impregnar-se» dels records i vivències compartides fa ja molts anys entre els veïns de Betxí i l’edifici.

Dins d’aquest context per a salvaguardar el patrimoni betxinenc, l’Ajuntament va encarregar el 2003 el Pla Especial del monument elaborat pels arquitectes Francisco Grande i Enric Vidal, i més tard, el 2008, els estudis previs de l’edifici a un equip de professors i tècnics especialistes de la Universitat Politècnica de València dirigit per Francisco Grande, Liliana Palaia i Santiago Tormo, junt amb els arqueòlegs Lourdes Tamborero i Rafael Martínez.

Actualment, les primeres obres del monument han estat recentment finalitzades i s’ha pogut «obrir de nou» el claustre al públic, tal i com plantejava la primera fase del Pla Director. L’equip de treball que ha dirigit el projecte i les obres ha estat format per l’oficina d’arquitectura el fabricante de espheras, (M. Amparo Sebastiá, Eduardo J. Solaz, Pasqual Herrero, Fernando Navarro i Víctor Muñoz) amb la col·laboració dels arquitectes Fernando Gómez, Antonio Martínez, Lluis Bort, Ana Morro i Federico Iborra. La direcció tècnica ha estat a càrrec de l’arquitecte tècnic i professor de l’UJI Fermin Font i, a més a més, s’ha pogut disposar de l’exemplar supervisió arqueològica de l’arqueòleg de la Diputació de Castelló, Gustau Aguilella. Les obres s’han desenvolupat a càrrec de l’empresa constructora betxinenca Consbe S. L., i en tot moment s’ha utilitzat materials i sistemes constructius tradicionals.

2. El pla director del Palau-Castell de Betxí

Han estat nombrosos els estudis i investigacions que han permés apropar-se cada vegada més al monument, gràcies a l’interés i l’esforç d’erudits locals que coneixen bé la història del Palau, com són Enric Sorribes, Xavier Mesado i Ferran Nebot, entre altres.

Així i tot era necessari plantejar una estratègia d’actuacions que ordenara tots els treballs encaminats a la recuperació completa del Palau-Castell. Aquest document, redactat per l’oficina d’arquitectura el fabricante de espheras, s’anomena Pla Director i té els següents objectius: assegurar la protecció de l’edifici en l’àmbit legal, establir les etapes d’actuació de l’immoble, realçar el valor del monument amb un criteri d’actuació i un ús adequat a la naturalesa de l’edifici i, per últim, explicar i difondre els resultats de les actuacions realitzades.

Com s’ha comentat abans, la gran complexitat del conjunt del Palau-Castell de Betxí fa necessari establir unes pautes i prioritats d’intervenció que possibiliten la gestió adequada del procés de recuperació del monument, tant en el terreny econòmic com en el temporal. A l’hora de plantejar les etapes d’actuació, el Pla Director aposta per intervindre en un espai concret i obrir-lo al públic després de cada fase. D’aquesta manera, el monument va recuperant-se gradualment des de la planta baixa fins als nivells superiors.

A més a més, el criteri d’intervenció de cada fase ha de tindre en compte diversos aspectes importants lligats a la pròpia naturalesa patrimonial del monument: ha de preservar el valor històric i d’autenticitat (l’edifici considerat com a document històric d’una època), conservar el valor cultural (la identitat d’una societat), el valor artístic (la composició i expressivitat del monument), el valor funcional i social (l’immoble com a node cultural per a la societat) i, per últim, fer llegible la intervenció (distingir el que hi havia i el que s’ha fet).

Així doncs, es plantegen les següents etapes:

■ FASE I, obertura de la planta baixa del claustre renaixentista

Realçar el valor de l’espai més emblemàtic del Palau-Castell, el magnífic claustre renaixentista, per a poder gaudir d’esdeveniments culturals i/o representatius. Obres recentment finalitzades.

■ FASE II, obertura de la planta baixa de la sala de la volta i entorn del monument 

Al final d’aquesta fase s’haurà aconseguit posar en ús diversos espais diàfans en la planta baixa per a qualsevol tipus d’actes culturals-recreatius, i que, a més a més, tindran un accés posterior independent de la façana principal. També es permetrà entendre millor la volumetria del conjunt del monument gràcies a la recuperació de part del seu entorn protegit.

PALAU-CASTELL BETXI_6■ FASE III, obertura de la planta baixa i primera de la casa de Pascual Meneu, i planta primera del claustre

Mitjançant aquesta etapa es posa en funcionament el primer programa cultural-administratiu, i inclús formatiu, dins de les dependències de Pascual Meneu, i es recupera així el caràcter docent que ja va començar en vida Pascual Meneu al seu habitatge.

■ FASE IV, obertura de la planta primera de la sala de la volta (antic Teatre Liceo)

Amb aquesta intervenció també es recuperarà un altre espai generós i representatiu apte per a realitzar esdeveniments culturals i festius, que inclús funcionarà conjuntament amb la planta baixa de la sala de la volta i el patiàs.

■ FASE V, obertura de la planta segona de la casa de Pascual Meneu

Per la seua escala domèstica, aquestos espais podrien albergar la resta del programa cultural-administratiu que es considere més oportú, que podria funcionar conjuntament amb l’actual ajuntament fins la completa recuperació de totes les parts del monument.

3. Procés d’intervenció al claustre renaixentista del Palau-Castell de Betxí

En aquestos set mesos d’actuació al pati renaixentista del Palau-Castell de Betxí (des de desembre de 2013 fins a juny de 2014) s’ha aconseguit no sols obrir al públic la planta baixa del claustre, sinó que també s’han descobert noves dades interessants dins del camp de l’arquitectura i la història de la construcció.

A l’hora d’afrontar una intervenció d’aquestes característiques és de vital importància entendre i tindre presents totes les «capes d’història» que han construït el monument.

Per això, és necessari començar per situar al lloc les dades històriques explicades a la bibliografia existent així com estudiar in situ la matèria, el sistema constructiu i l’estat de conservació de cada element per contrastar al lloc la solució plantejada al projecte.PALAU-CASTELL BETXI_7

Així doncs, sabíem que existia una antiga construcció defensiva medieval de 1378 recolzada sobre estructures anteriors, tal i com van demostrar les restes aparegudes dins dels treballs arqueològics dels Estudis Previs de 2008. Posteriorment, s’hauria de construir al mateix emplaçament un palau gòtic de planta sensiblement quadrada i distribuïda al voltant d’un pati d’armes. En el llibre El palau-castell de Betxí, en «L’inventari d’En Sanç Roís de Liori, Vescomte de Gallano», escrit pels historiadors Xavier Mesado i Ferran Nebot, es reflecteix molt detalladament com deuria ser el palau gòtic del segle XV.

Posteriorment, el 1565, En Sanç de Cardona i Liori encarrega al mestre arquitecte Joan d’Ambuesa «modernitzar i fortificar» l’antic palau gòtic. Segurament a Ambuesa li degué arribar una construcció quadrada, lleugerament desviada a l’ala oest i amb una porta clàssica d’accés a l’ala sud. A la part nord, hi haurien nou arcs diafragma de rajola que recorrerien tot l’espai fins a la façana principal, i el pati el definirien uns murs de tàpia de maçoneria de 1,10 metres d’ample. La llum entraria per grans finestres coronelles i els accessos a les dependències (almenys de l’ala nord) estarien dos graons per baix del nivell de l’actual claustre.

Com és sabut, durant el segle XIX, i més acusadament a l’últim terç del segle XX, el monument va patir una profunda transformació, ja que amb la construcció dels edificis veïns es va perdre la meitat del pati renaixentista, motiu pel qual la intervenció ha apostat per recuperar virtualment l’altra meitat perduda del claustre amb un espill sobre la paret mitgera que es convertirà en «una porta al passat» que evocarà l’elegant espai renaixentista que algun dia va arribar a ser.

En la intervenció del claustre ha estat molt important també la llegibilitat dels murs, per aquest motiu s’ha destacat sensiblement amb morter de calç cada element que personalitza els paraments. Per això, després de l’actuació es poden observar perfectament les línies constructives amb les agulles dels tapials corresponents així com diversos accessos medievals que es trobaven ocults.

Davall de la finestra recentment oberta al mur sud, s’ha trobat un accés gòtic situat al mig del parament, tapiat des del moment que es va decidir col·locar una porta clàssica a l’ala sud i sobre el qual probablement arrancaria una volta d’escala de rajola per a accedir a l’antic obrador medieval. Un altre accés se situa al mig del mur est coronat per una volta de rajola que dóna pas a la sala est des del claustre. A més a més, prop d’aquest han aparegut restes del lateral d’una antiga finestra que s’ha recuperat marcant la seua silueta a la tàpia restituïda, ja que es trobava desvirtuada des de l’obertura dels nous accessos d’últims del XIX i principis del XX que es realitzaren quan la sala est fou cine.PALAU-CASTELL BETXI_5

Per últim, trobem al mur oest del claustre dos arcs de rajola apuntats que s’han netejat i consolidat. El de major dimensió contenia una porta metàl·lica pròpia de les primeres dècades del XX i que ha estat necessari desmuntar durant la intervenció. Això ha permés que isquera a la llum un exquisit treball de fàbrica de rajola amb juntes on el morter està lleugerament aplanat, el que ens demostra que aquest arc es realitzà posteriorment a la construcció del mur i segurament sobre un encofrat lateral. L’altre arc de rajola, de menor dimensió, ha aparegut després del desmuntatge de l’escala que hi havia al cantó sud-oest i té la peculiaritat que un dels costats es troba parcialment ocult pel mur oest, el que podria donar a entendre que el mur sud pertany a una fase constructiva posterior al mur oest.

Per problemes estructurals del mur nord, ha estat necessari tapiar un dels antics accessos gòtics, fer-lo llegible després de la intervenció amb morter de calç i deixar-lo lleugerament cap a dins.

Pel que fa a l’entrada del claustre, s’han pogut descobrir els inicis d’un arc de rajola situat al mig de l’espai. A més a més, ha aparegut una finestra al lateral nord que s’ha mostrat sensiblement després de la intervenció, i també la volta que emmarca l’espai s’ha netejat i s’ha deixat (a) vista(,) integrant/i ara integra la part que es va reconstruir a principis del XX després de patir un incendi.

Gràcies al rigorós seguiment arqueològic durant les recents obres de remodelació del claustre, ara es pot afirmar que existia una escala al cantó nord-est de l’antic pati d’armes del palau gòtic, ja que ens ha aparegut un dels graons de pedra. Durant la intervenció, no ha estat possible trobar cap resta de connexió constructiva entre els murs del claustre i l’escala, ja que segurament es va perdre entre finals del segle XIX i principis del segle XX amb la construcció d’una nova escala de volta tabicada i graons de rajola, recentment desmuntada.

PALAU-CASTELL BETXI_3Tot apunta que aquesta escala donaria accés a l’entresòl i planta noble de l’antic palau gòtic, i que a més a més és anterior a 1565, moment en què es construïx el cortile renaixentista, ja que si es dibuixa la seua montea sobre els murs del claustre es pot comprovar que no hi ha altura suficient per a poder passar entre l’escala i l’arc de l’extrem, fet que fa pensar que els elements porticats del pati renaixentista són posteriors. En la intervenció realitzada, l’escala s’ha emmarcat amb un perfil d’acer que conté els graons de pedra antics baixant-los fins al nivell del actual paviment per raons d’accessibilitat i respectant la seua posició original dins del claustre.

Al cantó sud-est del pati, s’han descobert antics depòsits per a la producció de vi que responen a l’activitat comercial que hi havia al palau durant el segle XIX. En la intervenció s’han estudiat i s’han protegit amb unes peces d’acer integrades al paviment i que es poden alçar per donar-los a conèixer. D’igual manera s’ha actuat amb la base de pedra del pou aparegut pràcticament al mig del claustre, on una peça d’acer que conté aigua ens evoca la presència d’aquest element dins del pati renaixentista.

També s’han consolidat els forjats de les pandes del claustre construïts el 1927 reforçant les biguetes metàl·liques existents amb una nova capa de compressió de formigó i ancoratges puntuals d’acer inoxidable als murs i a la cornisa renaixentista. A més a més, s’han descobert peces de pedra a la cornisa que podrien indicar que efectivament es pensava al segle XVI alçar un cos superior i que mai es va construir.

Posteriorment, s’ha vestit la planta baixa del claustre amb un paviment de fang fet a mà disposant-ho «en espiga» i distingint la seua col·locació «en tabla» a les parts cobertes i «en canto» a la lluna del pati.

També s’han dissenyat una sèrie de fusteries d’acer i fusta que emmarquen i realcen el valor de les obertures del claustre on destaca el treball de la reixa d’entrada. Aquest nou element dialoga amb la composició que regeix la portada principal del Palau-Castell, composta segons l’ornament rústic de Sebastiano Serlio, per això els materials de la reixa marquen les línies compositives de l’antiga portada, on la fusta que la integra arriba fins el començament de l’arc. Finalment, s’ha posat en funcionament part del mobiliari de Pascual Meneu i algunes peces noves que formaran part del projecte d’adequació cultural del monument, que a poc a poc i des d’aquesta fase anirà implementant la història del Palau-Castell de Betxí.

Fa quasi dos anys que hem tingut l’oportunitat de conèixer més de prop no sols un monument amb gran qualitat patrimonial, sinó també un edifici que guarda records i vivències d’un poble que ara ja pot tornar a reviure-les. Un monument que després d’estar 40 anys tancat ara ha començat una nova etapa en la qual tots hem de participar i conéixer, perquè a poc a poc, després de cada fase plantejada al Pla Director, puguem gaudir d’un nou espai i apropar-nos cada vegada més a la historia i els secrets que l’envolten.

5. Bibliografia

AJUNTAMENT DE BETXÍ. 2005. Vila de Betxí. Edita Publicacions de l’Ajuntament de Betxí. (Castelló).
ALBIACH I MESADO, V. J.: En Pasqual Meneu i Meneu. En Estudis Castellonencs Nº10 2003-2005, Castellón, Diputación de Castellón, 2007, pp. 735-740.
GRANDE GRANDE, F.; LLOP VIDAL, E.: Plà Especial Palau Castell, Betxí, 2003.
MARTÍNEZ PORRAL, R.; TAMBORERO CAPILLA, L.: Memoria de las Intervenciones Arquelógicas del Palau-Castell de Betxí (2ª Fase), Betxí, 2008.
MESADO I GIMENO, X.: Els Meneu: una antiga família arrelada a Betxí. En Estudis Castellonencs Nº10 2003-2005, Castellón, Diputación de Castellón, 2007, pp. 741-748.
MESADO I GIMENO, X.: El somni de Pascual Meneu: el Palau de Betxí. En Estudis Castellonencs Nº10 2003-2005, Castellón, Diputación de Castellón, 2007, pp. 881-918.
MESADO I OLIVER, N.: Tras la «saga» de los Meneu. D. Pascual Meneu i Meneu. Un «betxinenc» ilustre. En Estudis Castellonencs Nº10 2003-2005, Castellón, Diputación de Castellón, 2007, pp. 749-880.
NEBOT I GARCÍA, F.; MESADO I GIMENO, X.: El palau-castell de Betxí, Betxí, Associació Cultural d’Amics del Palau de Betxí, 2010.
NEBOT I GARCÍA, F.; MESADO I GIMENO, X.; SORRIBES ROIG, E. I NAVARRO DEL ALAR M.: Una mirada al passat del nostre poble, Betxí, Caixa Rural de Betxí, 2014.
SORRIBES ROIG, E.: El fons Meneu-Monleón de l’Arxiu Municipal de Betxí, Ayuntamiento de Betxí, Betxí, 2005.
TRAVER TOMÁS, V.: El palacio-castillo de Bechí (Castellón). En Boletín de la Sociedad Castellonense de Cultura, Castellón de la Plana, 1961, pp. 253-267.