El Ple acorda que l’Associació de Familiars d’Alzheimer gestione el Centre de Dia

centre diaEl Ple de l’Ajuntament de Betxí ha ha donat llum verda al conveni de cessió del Centre de Dia perquè el gestione l’Associació de Familiars d’Alzheimer (AFA) i, d’aquesta manera, activar aquest servei essencial per a les persones majors de Betxí i els seus familiars. Així doncs, aquesta entitat sense ànim de lucre, amb anys d’experiència en gestió d’aquest tipus de centres i en atenció a majors, serà l’encarregada de gestionar el Centre de Dia, que funcionarà com a unitat de respir. Segons el conveni, l’Ajuntament es farà càrrec del pagament de la llum i l’aigua de les instal·lacions, i AFA es farà càrrec de la gestió i de la resta de despeses derivats de la seua activitat.

Des de l’Ajuntament s’han mantingut nombroses reunions amb potencials usuaris i familiars per a donar a conéixer el servei i que coneguen les formes d’accés, a més de moltes gestions amb la Conselleria de Benestar Social.

Adequació de la plaça Major

Les obres d’urbanització i conversió en zona de vianants de la plaça Major, amb l’empedrat de més de 500 m2 (que van des del cantó de l’Ajuntament fins al cantó del C/ del Mossén Belaire) gairebé han finalitzat. Aquest projecte s’emmarca dins de la recuperació de l’entorn del Palau, amb la clara intenció que torne a ser un punt de trobada de les persones a la zona centre de Betxí. A més, aquestes obres, que han estat sufragades per l’empresa concessionària de l’enllumenat públic (amb un inversió de 50.000 €), han permés soterrar la línia elèctrica que va des de la façana del Palau fins al cantó del Sybarit.

casa cantoneraCal recordar que aquest projecte va ser informat als veïns i veïnes del carrer del Mossén Belaire, de la plaça de l’Església i de la plaça Major, per mostrar-los el projecte, en una reunió que va tindre lloc el passat mes de setembre al pati del Palau, amb una bona acollida per part de les persones assistents (fins i tot van ser diverses les persones que van demanar la conversió en zona de vianants total de la plaça). Ja anteriorment es va dur a terme una jornada oberta a la gent, al mig de la plaça, per tal de recollir les propostes d’usos per al Palau i, també, per escoltar iniciatives interessants per a l’entorn, en què es va suggerir la remodelació i conversió en zona de vianants de l’emblemàtica plaça.baluard

Durant les obres, que estan sent vigilades per un arqueòleg de la Diputació, han aparegut dos baluards del segle XVI, així com restes de la cota zero de l’antic fossat que rodejava tot l’edifici. Aquestes troballes han estat perfectament documentades per l’arqueòleg. Un d’aquestos baluards es trobava mig soterrat baix la casa cantonera enderrocada, cosa que ha possibilitat que l’entrada a la plaça tinguera certa similitud amb la imatge del segle XVI. Aquesta casa, construïda als anys cinquanta en un dels laterals de l’edifici (fins i tot va tapar diverses finestres del Palau), alterava la imatge del Palau. També sota la casa han aparegut restes de l’antiga fàbrica de ceràmica de principis del segle XIX. Ara l’Ajuntament està estudiant la manera d’integrar aquestes restes en la fesomia de la plaça. De moment ha marcat sobre el ferm les línies dels baluards.

La recuperació del pati renaixentista del Palau guanya el prestigiós premi d’Interiorisme d’Ascer

El projecte de recuperació interior del claustre renaixentista del Palau Castell de Betxí, culminat el mes de juny de l’any passat, ha sigut guardonat, en la categoria d’interiorisme, pels prestigiosos premis d’arquitectura d’Ascer. Aquest premi internacional és tot un aval per als treballs de recuperació del Palau. De fet, en la memòria del projecte premiat se subratlla la dificultat de la seua execució, ja que el Palau Castell «representa un cas de ruptura traumàtica en la memòria històrica
de la comunitat de Betxí i també en la història de l’arquitectura nobiliària valenciana, en enderrocar-se la meitat del seu claustre renaixentista durant els anys 70». Malgrat aquesta dificultat fonamental, segons Ascer, aqesta «valuosa relíquia mutilada», evoca altres referents clars de l’època, com l’Almodí de Xàtiva (1545-1548) o el projecte Vignola per a la Vila Farnese de Caprarola (1559-1564) a Itàlia.

D’aquesta manera, el guardó d’Ascer posa el Palau de Betxí a l’altura d’altres referents arquitectònics històrics de caràcter internacional i reconeix, al mateix temps, la qualitat de la primera fase del pla director del monument, finalitzat al juliol de 2014, ja que «la restauració s’ha afrontat des d’una actitud que mostra l’obra intencionadament en procés de desenvolupament, obra marcada per la idea de non-finito». L’alcalde Alfred Remolar ha manifestat que «aquest reconeixement al projecte desenvolupat per El Fabricante de Espheras no sols situa el Palau entre les referències arquitectòniques a nivell internacional, sinó que representa un esperó en l’aposta de l’equip de govern de Betxí per la seua posada en valor».

Cal recordar que el Palau ha acollit visites d’estudiants d’arquitectura, per la qual cosa aquest guardó pot convertir-lo encara més en una referència pels estudiants i professionals d’aquesta disciplina. «Estem orgullosos doblement: primer per comptar a Betxí amb una joia arquitectònica i històrica única, i segon, per tractar de convertir la seua recuperació en un referent actual», explica Remolar. L’equip d’arquitectes d’El Fabricante de Espheras han apuntat que «la restauració s’ha afrontat des d’una actitud que mostra l’obra intencionadament en procés», guiada per la idea del non-finito, que evoca les marques de la història del monument i les tracta com si fóra una escenografia, alhora que estableix noves relacions temporals.

En aquesta 13a edició, el jurat va estar composat pels arquitectes Emilio Tuñón (president), Martha Thorne, Cino Zucchi, Anupama Kundoo, José María Sánchez, Fernando Márquez Cecilia i Ramon Monfort.

claustre_palau